|
De les moltes leiendes sobre els màgics efectes del cafè, la més curiosa i a la vegada coneguda da es la que conte que a la regió Abisinia de Kaffa (actualment Etiopía), vivia un pastor anomenat Khaldi qui a una nit va observar que las seves cabres, lluny de dormir, botaven i ballaven vigorosament. Creient que estàven poseídas per el dimoni, va decidir parlar amb un monjo d'un monastir proper qui va intuir que podria ser a causa de la ingesta de quaque herba propera al lloc de pastura. Havent comprobat que uns dels arbusts tenien signes de mossegades de cabra, va fer un coneixement del fruit i va fer una beguda. La troballa va esser molt celebrada per la comunitat ja que observaren que ja no se dormien durant les hores de pregaria. La paraula cafè es un derivat de la paraula àrab "qahwah" i de la turca "kahveh". El primer texte conegut amb referèncias al café son les del metge persa Abu Bakr Mamad ben Zakariyya al Razi (865-923) que denominà al gra de cafè bunchu i el descriu amb grans propietats estimulants i de grans efectes contra la melancolia. Dos sigles mes tard el metge àrabe Avicena diu del cafè:
En un principi el cafè sols es consumia baix recepta mèdica al Yemen i Aràbia, peró aquest era massa estimulant còm per esser restringit per molt de temps. Els àrabs guardaven amb molta cura el seu descubriment i no permetien que les llavors sortisin del seu païs. En una ocasió un peregro musulmà anomenat Baba Budhan, va consseguir treure d'Arabia set llavors i les sembrà al seu monartir a l'India. Es diu que tot el cafè del mon prové d'aquestas set llavors. Els primers cafetals es descobriren a l'Etiopía i amb anterioritat al sigle XIII. Aquella planta era germana d'una altra trobada al Yemen (païs veinat), òn amb el temps se va conseguir la classe anomenada moka. Fou en questa darrera regió ón a l'any 575 començà el cultiu del cafè peró no fou fins el sigle XIII quan se va començar a torrar el seu grà. Durant els segles XV i XVI va tenir gran repercusió a travès dels ports de Venecia i Marsella. Peró el primer èxit europeu va coincidir amb un fracàs de les tropes turques a l'any 1683: quan acabat el setge a Viena, els Turcs retrocediren derrotats, anaven abandonant al camp una gran quantitat de cafè que portaban amb ells. Fou aqui quan els Austriacs començaren a obrir les primeres cafeteries. En el sigle XVII França i Holanda ho varen introduir a les seves colònies i fou un francès, Ghevalier Gabriel Mathieu de Clieu qui desprès d'un tormentòs viatje fins l'illa de Martinica, va conseguir cultivar un brot de planta de cafè que havia sobreviscut i d'allí se va expandir per Amèrica. En 1730, els inglesos vare dur el cafè a Jamaica. Al mateix temps els francesos el dugueren a Vietnam i en 1896 les plantes de cafè foren sembrades a Australia. |